1. v. tr. dir.

b. a. a [+ inf., + n.] ᴅʀᴏɪᴛ 'rendre légalement apte à'

RatSalP 55,7: … avem abilitat et abilitam, per las medixes presens, lo dit Ramon Galhard et sons dits hers et successors a tenir et possedir perpetualment los dits terrador et bosc…

ArchBPyr ⊂ LespyR 1:354b: Per que sa carronhade fos abilitade e metude a sepulture ecclesiastique

b. 'rendre capable'

ElucS 44,25: Et en aquela glorioza confermacio foro per Dieus plus nautament nobilitatz en lor condicio, plus illuminatz en lor cognicio, may habilitatz en operacio…

2. v. pr.

's'exercer'

ArbBat ⊂ Rn 3:523a: No devon autra causa pensar que si abilitar en armas

3. abilitat p. p. /adj.

'capable'

SElzC 134,17: la dicha Cebelia, vergis mot savia, bonaurada predicayritz de nedeza virginal, vezen la dicha pieusela abilitada e per Dieu apparelhada, paraulas de vida e amonestamens de salut en la sua benezecta arma en secret soven semenava